Sima del Diablo

El dijous 8, Salva Dos, Marilena, Jordi i jo (Salva) ens hem encaminat a la a Sima del Diablo. Esta ha sigut la primera sima de Jordi i la primera sima que instal·lada per Marilena.

A les 10 començàvem l’aproximació, malgrat que hem seguit al «wikiloc», no hem trobat la boca a la primera. Després de donar algunes voltetes, hem arribat. 

Seguint la tradició tracaletera, Jordi ha portat una coca de xocolata superbona i Marilena un pastís napolità per a morir-se... hehehehehehehe

L’entrada i sortida de la sima és relativament còmoda i la profunditat total no supera els 60 metres. Una volta s’aplega a la divisió de la cova en dos ramals, es té la possibilitat d’accedir a la part més profunda per un pou, en un dels ramals, per l’altre també s’accedeix, endinsant-se per diversos camins entre gateres. Jordi s’ha «enamorat» de les gateres, ha declarat que ha sigut millor que la coca de xocolata i el pastís napolità tot junt... no, era broma. 

Com en totes les gateres, ens ha tocat arrossegar-nos per terra, a mi se m’ha trencat el jersei, hem acabat plens de terra... una delícia... jejejejejeje, però resulta divertit passar-les. Una volta s’han superat, s’obrin diverses estances amb formacions d’estalactites i estalagmites, perles, banderes de diverses tonalitats, excèntriques etc.

Marilena no ha tingut cap dificultat al instal·lar la cova, ha estat genial. Ja tenim una altra espeleòloga de primera ¡¡¡ La propera la instal·larà Jordi.

Redacción: Salva

Fotos: Salva